Facilitem la lectura als nens dislèxics

Què és la dislèxia?

La dislèxia és un trastorn que ocasiona dificultats per llegir i escriure en persones amb una història d’escolaritat regular, amb un coeficient intel·lectual normal i sense danys neurològics que causin aquestes dificultats.

Hi ha estadístiques que apunten que la dislèxia afecta en algun grau a entre un 10% i un 14% de la població infantil i adulta.

Quines conseqüències escolars pot tenir la dislèxia?

En el sistema escolar, la lectura és la via principal d’accés als coneixements.

Llegir no és una tasca fàcil. Cal reconèixer les paraules escrites i relacionar-les amb el seu significat. El lector inexpert dedica bona part dels seus esforços a la primera part: reconèixer les paraules. Ho fa lletra a lletra, so a so. Li queden pocs recursos, doncs, per comprendre adequadament textos llargs o complexos. Amb la pràctica, el lector acaba reconeixent les paraules conegudes a simple cop d’ull. Guanya velocitat i dedica la majoria dels seus recursos a comprendre el significat del text.

Els nens amb dislèxia tenen dificultats per a reconèixer les lletres i, per tant, paraules, i els costa guanyar precisió i velocitat en la lectura. Això afecta la comprensió del text. I si falla la comprensió del text el lector perd una eina important d’aprenentatge autònom.

És fàcil comprendre que a causa d’aquestes dificultats, a molts nens amb dislèxia no els agradi llegir. La falta de motivació fa que llegeixin menys i com menys llegeixen menys progressen com a lectors. Entrem en un cercle viciós difícil de trencar.

Quines solucions hi ha?

El diagnòstic precoç resulta cabdal. Especialment en els casos de dislèxia poc severa hi ha tractaments força efectius en els estadis primerencs d’aprenentatge de la lectura.

El problema és que no sempre resulta fàcil diagnosticar la dislèxia ja que els errors que cometen els nens amb dislèxia són habituals entre els lectors principiants, tinguin o no algun tipus de trastorn. Inversions, efecte mirall, substitucions i aproximacions són alguns d’aquests tipus d’error que persistiran o desapareixeran amb l’evolució del lector segons sigui o no dislèxic.

Un grup de la Twente Universiteit, a Holanda, ha dissenyat la tipografia dyslexie que maximitza les diferències entre les lletres i redueix la possibilitat de confondre-les. Tot i que encara estan estudiant la magnitut i l’abast de l’efecte d’usar aquesta tipografia, els primers resultats indiquen que els nens amb dislèxia cometen menys errades quan llegeixen textos escrits amb aquest tipus de font.

Des de VOXPRIMA col·laborem amb aquest grup i editem els nostres contes en aquesta tipografia. Això converteix els nostres llibres en una eina nova per treballar la lectura amb nens que presenten dificultats per a identificar les lletres amb precisió.

Per més informació escriu-nos a info@voxprima.com